dimarts, 30 de juliol de 2013

Jo em dic Malala, i tu?

Malala,  a l'IES Eugeni D'Ors de Badalona,  divendres passat,  26 de juliol.
"Cal que estem units. Si estic sola no puc fer res, però si esteu amb mi, ho podem aconseguir tot". (Malala Yousafzai, 26 de juliol, Barcelona)

La Malala Yousafzai ha visitat Catalunya. Ha sigut un plaer tenir a casa nostra a aquesta noia que s'ha convertit, amb la seva valentía, en un referent per totes les persones que treballem per l'educació en valors. 

La jove pakistanesa va rebre l’any passat dos trets per part dels talibans que governaven el vall del Swat per denunciar al seu blog que ella i les seves companyes no podien anar a l'escola. Ja recuperada, segueix amb la seva lluita desde Gran Bretaña com a activista pel dret de tots els nens i nenes del món a accedir a l'educació i va fer el seu primer discurs oficial davant de 1000 joves de tot el món a la seu de l’ONU el 12 de juliol, aprofitant el seu 16é aniversari. 

A Barcelona, la Malala ha rebut el Premi Internacional Catalunya el passat 26 dejuliol. Com va senyalar el jurat, “és avui un destacat referent en la defensa del drets civils i ha mobilitzat centenars de milers de persones a tot el món, encarnant diverses causes: el dret de les dones, el dret a l’educació, la lluita contra l’extremisme, en el seu cas la oposició al poder talibà, que nega l’educació de la dona”.

Al matí, acompanyada del seu pare, Ziauddin Yousafzai, fundador de l'escola de secundària per a nenes Khushal, a Mingora, va visitar l'IES Eugeni d'Ors de Badalona i va agraïr als nens i nenes que li havien escrit durant la seva convalescència a l'hospital.

Segons Unicef​​, 93 milions de menors no assisteixen a l'escola, xifra que suposa més del total de la població de les Filipines. La major part són nenes, de les quals gairebé el 80% viu a l'Àfrica subsahariana i Àsia meridional.

Per aixo, necesitem moltes Malales!

dijous, 11 de juliol de 2013

Marxem de vacances!

Un grup de nenes sirianes assisteixen a classe en un camp de refugiats de Jordània ©UNHCR 

"La Menta diu que troba a faltar el seu ametller florit i que, encara que no és el mateix, cada dia rega una mica l’arbust que creix al costat de l’escola del camp de refugiats: “Potser un dia sortiran flors i ametlles... qui sap?"


El curs escolar ha acabat i marxem de vacances. Gràcies a tots els nens i nenes, pares, tutors i professors que han col·laborat en les proves pilot dels tallers de Jo em dic brisa, i tu?, el nostre projecte educatiu per alumnes de Primària.

Ja saps que et pots descarregar el conte i les activitats a la nostra pàgina web o contactar directament amb nosaltres per a que realitzem el taller a la teva escola o espai educatiu.

Et donem algunes bones raons per a incloure la sensibilització sobre la situació de les persones refugiades en el teu programa escolar:

  • Ha augmentat el nombre de refugiats al món: ja són més de 45 milions de persones  ¿T'imagines multiplicar per sis la població de Catalunya? Aquesta és la dimensió humana del 'país' dels refugiats.
  • Síria s'ha convertit en la major emergència humanitària en la història de l'ACNUR: Més de 1,6 milions de persones, en la seva gran majoria dones i nens, han fugit del seu país per la violència a Síria. I la xifra creix i creix...
  • A Espanya hi viuen 4.228 persones refugiades i 2.670 sol·licitants d'asil. Un 0,01 per cent del total de la població desplaçada a la força arreu del món. A Catalunya amb ACNUR hem fet el curtmetratge 'Ser refugiat a Barcelona' per mostrar-te la vida de tres d'ells a la nostra ciutat.
  • Educar en valors als nens i nenes ens permetrà crear un món més just, més tolerant, en el qual les persones es respectin més enllà de la seva diversitat. Un món, en fi, més agradable per viure. Comptem amb tu!

Seguim en contacte a través del nostre Twitter i Facebook. Ens veiem al setembre!

dilluns, 1 de juliol de 2013

De festa solidària a Sant Sadurni

"L'ACNUR els ajuda a organitzar els tràmits i els documents per al viatge. Després, junts amb alguns amics i amigues del camp de refugiats fan una petita celebració"
Dissabte passat, vaig conèixer un grup de nens i nenes de Sant Sadurní d'Anoia, una població de l'Alt Penedès molt maca i coneguda per la producció de cava. Ens van convidar a explicar la nostra història com a refugiades i vam muntar un camp a la plaça de l'Ajuntament. La Kaissa, una dona amaziga, els hi va explicar la seva història. Una vivència molt semblant a la meva i a la de la meva família, que podeu llegir en el conte L'ametller no va poder fugir, eix del recurs Jo em dic Brisa, i tu?

Durant la tarda i nit, els més petits van entrevistar a la Kaissa, van dibuixar el que s'endurien en cas d'haver de sortir precipitadament del seu país i es van posar en la pell d'un refugiat, carregant les seves motxilles i recorrent en cercle un trajecte simbòlic. En els dibuixos, alguns van explicar que se'n portarien la tele o la videoconsola, però la majoria van escollir les seves mascotes, els seus peluixos o records de la seva família. 

Ja al vespre, els més grans van organitzar un sopar solidari, amb testimonis de diferents organitzacions, com Amnistia Internacional, ACNUR, Mans Unides i entitats de defensa de la diversitat sexual. Durant la vetllada, vàrem projectar el nostre curtmetratge 'Ser Refugiat a Barcelona', que cada dia aconsegueix més visites a You Tube.

Gràcies a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per convidar-nos a aquest esdeveniment!