dimecres, 17 de desembre del 2014

Arranquem el curs 2014-2015!



2015 és una data clau en l’agenda internacional donat que finalitzen els Objectius Del Mil•lenni. En termes globals s'han aconseguit progressos; però és evident que aquests avenços han estat desiguals arreu del món i que cal seguir treballant.
 

Aquest curs arranquem amb l’activitat “Escoltem els Refugiats” 
desenvolupada a l’Institut Can Puig a St.Pere de Ribes, amb el 
testimoni de la Liliana, col•laboradora del Comitè Català amb
 l’ACNUR. És important que els alumnes coneguin els diferents conceptes relacionats amb les migracions forçoses, com són la diferència entre un visitant i un migrant, els diferents tipus de migracions i els conceptes d’asil i refugiat. És per això que a l’activitat “Escoltem els Refugiats” un dinamitzador del Comitè Català de l’ACNUR desenvolupa una petita presentació on es repassen tots aquests conceptes en forma de conversació amb els 
alumnes. Es tracten temes actuals com les devolucions forçoses a la tanca de Ceuta i Melilla, la tragèdia de Lampedusa… Tot de manera que l’alumne sigui conscient de què és un fenomen proper que es repeteix diàriament i empatitzin amb la persona nouvinguda.

Després de la petita presentació, projectem un recurs audiovisual, el “Welcome to my country”, un vídeo que retrata el dia a dia dels refugiats als camps de refugiats d’Etiòpia.
Gràcies al recurs audiovisual, els alumnes entenen millor i interioritzen els conceptes prèviament desenvolupats, alhora que veuen d’una manera més propera quina és la realitat de les persones refugiades als camps. Després donem pas al protagonista de l’activitat, el testimoni en primera persona d’un refugiat.


Hem arrancat el curs amb el testimoni de la Liliana de Bòsnia
Hercegovina, que va haver de fugir de casa seva als anys 90s a causa de la brutal guerra civil que va posar fi a la vida de tantes persones. La Liliana aleshores tenia 19 anys, estava a punt de començar la universitat quan va esclatar la guerra i va haver de marxar del país. La seva historia va deixar als alumnes molt commocionats, i van voler fer-li moltes preguntes en acabar el seu relat. Molts es van apropar després per veure com podien col•laborar amb ACNUR o que podien aportar.

El mateix va passar quan vam anar a Lleida a l institut Josep  
Lladonosa amb el Mamadou de Guinea Conakry.
Després de la petita presentació i la projecció del vídeo, el Mamadou els hi va explicar de manera molt clara des d'on es trobava geogràficament el seu país, com quina era la situació política i de vulneració de drets que el va obligar a marxar, així com va ser la seva odissea fins a les platges de Canàries. Després del llarg trajecte empres, i de la dificultat per fer tots els tràmits fins a aconseguir la residència Espanyola, ens complau molt que el Mamadou sigui una persona totalment integrada a la societat catalana, amb feina i amb la voluntat de tornar al seu país a instaurar la democràcia.

Des del Comitè Català de l'ACNUR volem agrair el teu suport per seguir desenvolupant aquest tipus d’activitats on els joves estudiants s’impliquen tant que sovint realitzen alguna activitat
dins del seu àmbit d’influència  que doni suport a les crides d’emergència de l’ACNUR. Comptem amb tots vosaltres en la difusió i sensibilització de la situació de les persones refugiades i en la lluita pel compliment dels drets humans.

Bones festes i bon any 2015!


dijous, 19 de juny del 2014

Commemoració Dia Mundial de les Persones Refugiades al Parlament i Lliurament Premis Concurs Educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?'


'Tortell Poltrona', invitat d'honor al acte del Parlament. ©Catalunya amb ACNUR 

Avui ha estat un dia de festa al Parlament, "la casa de tots els catalans i catalanes", en paraules de la seva presidenta Núria de Gispert. 
Els nens i nenes que han participat en el Concurs Educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?' han estat els grans protagonistes. Hi ha hagut moments emotius, aplaudiments, vídeos, discursos i una actuació estel·lar, la del Tortell Poltrona, fundador de Pallassos sense Fronteres. 

Compartim amb vosaltres algunes de les imatges de la jornada:



Els alumnes premiats, protagonistes de la jornada. ©Catalunya amb ACNUR

Una representació dels alumnes guanyadors al millor vídeo (modalitat col·lectiva) agraeixen el premi. El reportatge 'Ajudem els infants refugiats', creat i protagonitzat per alumnes de 3er A de Primària de l'Escola La Sagrera de Santa Eulàlia de Ronçana, reivindica una educació universal i recorda a la Malala i a les joves segrestades a Nigèria.



De esquerra a dreta: Victòria Camps, presidenta del
Comitè Catalá de l'ACNUR; Núria de Gispert, presidenta
del Parlament, i Jaume Mateu, president de Pallassos sense Fronteres.
©Catalunya amb ACNUR
Durant la part més institucional de l'acte, han intervingut la presidenta del Comitè Català de l'ACNUR, Victòria Camps, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el fundador de Pallassos sense Fronteres,  Jaume Mateu.   Tots ells han elogiat els treballs presentats i han animat als nens i nenes a conèixer més de prop la situació de les persones refugiades.

Victòria Camps ha insistit en el gran valor que representa per la societat que des de l'àmbit escolar es promogui la reflexió i el coneixement i s'impulsin activitats en favor de la pau i la cooperació per afrontar els conflictes sense violència.

Per la seva banda, Tortell Poltrona ha recordat alguna de les seves experiències apropant somriures a nens i nenes de camps de refugiats d'arreu del món, des de 1992 fins avui dia.

El concurs en el que tothom ha guanyat

Avui s'han lliurat els premis de la I Convocatòria del Concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' que, com sabeu, va néixer amb l'objectiu que els nens i nenes de tota Catalunya poguessin conèixer de prop què significa ser un refugiat o refugiada i expressar-ho a través d'una imatge, un vídeo o una carta adreçada a Malala Yousafzai.

Finalment podem gaudir dels treballs guanyadors, encara que amb la ferma convicció de què entre tots ens hem repartit un únic gran premi, de valor incalculable, compartit per tots els nens i nenes participants i també per aquells que els han transmès els valors de respecte, pau i solidaritat que defensa la iniciativa: professorat, pares, mares, tutors, blocaires, voluntaris... Moltes gràcies pel vostre suport!

Però, en aquest concurs en el qual guanya tothom, el jurat ha volgut reconèixer especialment l'esforç, creativitat i valor solidari dels següents treballs:







Els finalistes en la modalitat individual han estat la Xenia Cabrera i Olivia Sanz (carta a la Malala) i Nelson Murphy i Júlia Reinoso (fotografia).


Els premis s'han lliurat en un acte especial celebrat al Parlament de Catalunya i presidit per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en el qual van participar la presidenta del Comitè Català de l'ACNUR, Victòria Camps; el director del Comitè Català de l'ACNUR, Joan Reventós, i Jaume Mateu ('Tortell Poltrona') fundador i president de Pallassos sense Fronteres.
El jurat ha estat conformat per representants de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, de les Àrees d'Educació per al Desenvolupament de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, de la Universitat Autònoma i membres de la Junta Directiva del Comitè Catalá de l'ACNUR.


Ells i elles ja han començat a canviar el guió, però encara falta molta feina per fer. 
Bones vacances a tothom
i #seguim ;)

dimecres, 18 de juny del 2014

Acte de lliurament de premis de la 1a edició del Concurs Educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?'

Dijous dia 19 de juny, a les 11 hores,  tindrà lloc l’ Acte de lliurament de premis de la primera edició del Concurs Educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?', convocat pel Comitè Català de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades (20 de juny).
Es lliuraran els premis de modalitat individual: “Fes una foto! Què t’emportaries si només tinguessis un minut per a fugir de casa?” i “Escriu una carta a Malala Yousafzai” i també els de modalitat col•lectiva: “Filma un vídeo a casa o a classe”.

L’acte tindrà lloc al Parlament de Catalunya, serà presidit per la M. H. Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya, i comptarà amb els parlaments de la Sra. Victòria Camps, Presidenta del Comitè Català de l’ACNUR i el Sr. Jaume Mateu, Tortell Poltrona, President i Fundador de Pallassos Sense Fronteres.
Us informarem properament dels guanyadors i participants. Gràcies per la vostra col·laboració en la difusió i organització del concurs.

Els exilis, injustícies d'avui i de fa 75 anys


"Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena, /lentament sense dir re.../ si la lluna feia el ple/ també el feu la nostra pena".  (Poema 'Corrandes d'exili', de Joan Oliver)


Alumnes de ESO y Secundària a la frontera de Portbou i Cervera. ©Catalunya amb ACNUR


El passat 16 de maig, l'equip de l'ACNUR van col·laborar en un homenatge a les persones que el 1939 van haver d'exiliar-se a França després de la Guerra Civil espanyola. Una commemoració que va servir per remarcar la necessitat de treballar amb la pau i la memòria per evitar migracions forçades, com les que seguim vivint avui en dia a Síria, Sudan del Sud o Iraq.
Organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalit de Catalunya, 200 alumnes de ESO y Secundària de Barcelona y Girona (en concret, de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sentmenat, Barcelona, Figueres i Vilafant)  juntament amb representants de l'ajuntament de Portbou i altres entitats vam creuar simbòlicament un dels passos de fugida més utilitzats durant la Retirada, al gener de 1939.  Probablement el moment més emotiu va ser l'aplaudiment de tots a la Lluïsa Miralles, que va recórrer de nou els últims quilòmetres que va realitzar amb la seva família fa 75 anys a la recerca de llibertat i seguretat. 

Catalunya-Colombia, els exilis continuen

Alumnes al acte del teatre de Portbou. ©Catalunya amb ACNUR
L'acte d'homenatge va tenir lloc a la sala de teatre de Portbou, on es va projectar el documental 'Temps de Memòria', un vídeo al qual podeu accedir en aquest enllaç  en el què participen personalitats de la societat i la cultura catalana com la Mònica Terribas, el Josep Guardiola, el Lluís Llach o Carme e Inma Puig Antich, germanes de Salvador, l'anarquista condemnat a mort i executat durant el franquisme, fa 40 anys.

Fent el camí a França, 75 anys després. ©Catalunya amb ACNUR
Va ser un dels moments més emocionants del dia, gairebé tant com els testimonis de Manel Vila, vocal de la Junta Directiva del Comitè Català de l'ACNUR i una refugiada colombiana, que actualment viu de manera anònima a Barcelona i va haver d'abandonar el seu país per les seves idees polítiques i el seu treball com a activista. Els estudiants també van presentar els seus treballs sobre l'exili i la recuperació de personalitats que formen part de la nostra memòria històrica, alguna d'elles de la seva pròpia família.

Es necessiten diverses generacions per restablir el llaç que un bon dia es va trencar per una guerra, un conflicte social o la intolerància. I evitar els desplaçaments forçats és un dels grans reptes de tots els que treballem per la pau i la convivència. 
Però val la pena apostar per això. Ens ajudes? 

dimecres, 7 de maig del 2014

Anima't a participar amb els més petits de la casa!! Ampliem el plaç d'admisió de propostes fins al dia 25

Ja estem a la recta final del nostre concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' i us recordem que podeu consultar les bases en aquest enllaç.





Sabem que sou creatius i creatives, perquè així ho hem comprovat en els tallers que hem impartit a les escoles de Barcelona, però tot i així us deixem alguns enllaços de referència i bones pràctiques per si voleu fer una ullada abans d'agafar la vostra càmera o escriure els vostres texts:


  • El bloc Encenent la imaginació s'ha sumat al concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' perquè els nens i nenes s'apropin a la realitat de les persones refugiades i participin en el concurs amb un vídeo, una fotografia o una carta a Malala. Han llegit el conte de Brisa, han visitat el refugi antiaeri de Girona i han llegit un fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins"... No deixeu de llegir l'entrada, plena de bones idees. Moltes gràcies Ángela!

  • Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge? El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat. I el resultat són aquests retrats
    Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto!

  • Coneix la història de Malala. Ella és un exemple de valentia al defensar al seu bloc, i ara a través de tot el món, el dret de les nenes a rebre una educació de qualitat. Malala és una icona per a tots els nens i nenes, educadors i persones que treballen per la justícia i la igualtat. Aquí tens la seva història. Si li escrius una carta formaràs part d'ella.

  • Canviem el guió! Envia'ns les teves imatges, cartes o vídeos abans del 25 de maig a educacio@eacnur.org

    dimarts, 6 de maig del 2014

    #el més important

    "La Brisa i la seva família ha hagut de fugir. No han pogut agafar gairebé res del que tenien a casa. La Brisa s'ha emportat un fulard de color taronja, de seda suau, que l'abriga i protegeix, i també una capsa de colors i un petit quadern de fulls blancs, per estrenar. Li agrada tant dibuixar que ha pensat que l'ajudaria a suportar aquelles pors. En Lleó s'ha emportat la seva estimada gorra vermella, aquella que li va regalar el pare abans de marxar. Però la Menta no s'ha pogut endur el seu ametller florit. Mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall ha decidit endur-se unes quantes flors d'ametller embolicades en un mocador i unes ametlles que tenia en un pot, a la cuina, i que es guarda a la butxaca. Tant que se l'estima, ella, el seu ametller! Qui l'abraçarà ara?"

    Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge?  Arreu del món hi ha milers de nens i nenes que han hagut de fugir i només han pogut emportar-se una sola cosa amb ell.

    El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat, al igual que la Brisa amb el seu fulard i la caixa de colors.

    Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto! Envia-la junt amb una breu descripció i participa en el concurs "Jo em dic Brisa, i tu" a la categoria individual de fotografia. 


    Podràs guanyar una càmera fotogràfica!


    La Maria té 10 anys i va haver de fugir del seu poble, Makaja a Sudan. Per la Maria el més important era endur-se'n un contenidor d'aigua.


    En Ahmed té 10 anys i és de Sudan. Vivia a un poble anomenat Taga quan va fugir. El més important per en Ahmed  és el seu mico Kako, el seu millor amic.









    Ella és la Tamara i té 20 anys. La Tamara és de Siria però ara viu a un camp de refugiats de Turquia. Quan va buscar refugi, ella va emportar-se el seu diploma de la escola per així poder seguir estudiant.











    La Leila, de 9 anys, viu amb la seva família a un camp de refugiats a Iraq. L'objecte més important per la Leila són uns pantalons, perquè amb ells no passa fred per les nits i durant l'hivern.








    dimecres, 30 d’abril del 2014

    Fem-los créixer amb valors

    Avui és el Dia del Nen i la Nena i volem compartir amb vosaltres aquesta història escrita pel periodista Haben Habteslasie per l'ACNUR en Amman, Jordània. L'hem traduït al català perquè val la pena descobrir aquesta iniciativa gràcies a la qual un grup de nens i nenes refugiades de Síria poden assistir a l'escola. Pots consultar el text original aquí (en anglès).

    Jamal, refugiat sirià (esquerra), ajuda al seu cosí Akram mentre ensenyen a l'escola
    en un assentament als afores de Amman, Jordània.  ©UNHCR / S. Baldwin
    "En un barri de Amman, envoltat de piles d'escombraries i ovelles esgarriades, Jamal i el seu cosí Akram ensenyen l'alfabet àrab per a un petit grup de nens refugiats sirians . L'aula és una petita botiga taronja, on els joves alumnes se sentin a terra amb els seus llibres de text en les seves faldes . Una pissarra penja d'una paret de la tenda de campanya.


    És molt simple, però eficaç. En un país on gairebé la meitat dels nens refugiats sirians en edat escolar no poden assistir a les escoles públiques, els residents d'un campament informal al districte de Kherbet Al- Souk de la capital jordana han pres l'assumpte en les seves pròpies mans.
    Asmaa, una refugiada siriana de 10 anys, resol un problema de matemàtiques, mentres, al fons, Akram parla amb altres alumnes de l'escola. ©UNHCR / S. Baldwin














    La iniciativa va sorgir de Jamal , que era professor a Síria i volia assegurar-se que els nens en el seu assentament informal de prop de 500 refugiats no estaven perdent la seva educació . Jamal va aconseguir l'ajuda d'Akram i les hi va arreglar per obtenir una carpa vella per utilitzar com a sala de classes en la seva àrea semirural. 
    Fa uns quatre mesos, estaven ja a punts i va convidar els pares a enviar els seus fills a la nova escola , que ha rebut un important suport de l'ACNUR . Els nens havien tractat d'assistir a l'escola pública local, però molts no van poder trobar un lloc en la institució, plena de gent.

    Ells ensenyen el currículum jordà , incloent àrab, Ciències, Matemàtiques i una mica d'anglès . L'escola no pot oferir certificats, però almenys es prepara els nens per tornar a entrar en el sistema d' educació formal, ja sigui a les escoles públiques de Jordània o de tornada a casa a Síria si es restableix la pau, va explicar el Jamal.
    Mohammad amb el seu fill Khalid, de deu anys,
    que assisteix a l'escola. ©UNHCR / S. Baldwin
    Gairebé tots els matins, els nens i nenes fan cua fora de la tenda de l'escola en línies separades amb les seves mans esteses per una revisió neteja . Tots semblen ansiosos per començar. "M'agrada molt anar a l'escola", va dir el Khalid , de 10 anys, que vol esdevenir pilot algun dia .


    Igual que molts nens aquí, ell també ha de treballar per guanyar diners per la seva família. El Khalid assisteix a classes al matí i després passa les tardes en una fàbrica local guanyant prop de 1,25 dòlars nord-americans per hora. Però ell entén la importància d'una bona educació , i diu que "l'aprenentatge de les matemàtiques és millor per a mi que jugar a jocs".
    El seu pare, Mohammad Jamal, està d'acord i diu que està feliç de que el seu fill rebi almenys una mica d'educació, i prop de casa seva. "Si aquesta escola no existís, jo no ho enviaria a cap costat", va dir, citant els casos d'intimidació contra els sirians matriculats a les escoles estatals. Temia per la seguretat del seu fill.


    Però almenys Khalid és capaç d'assistir a l'escola en l'assentament Kherbet Al-Souk, que es va establir fa uns nou mesos. En els més de tres anys de crisi siriana, centenars de milers de nens refugiats s'enfronten a obstacles per aconseguir llocs a l'escola. Això ha suscitat el temor de la creació d'una''generació perduda" de nens i nenes que mai seran capaços de contribuir significativament al futur del seu país. Molts estan en perill de perdre completament l'aprenentatge formal, si la guerra continua.
    Els nens de Kherbet Al-Souk poden ser dels afortunats. Jamal i Akram assisteixen al campament de l'escola amb l'ajuda de donacions privades, efectiu de l'ACNUR, i articles per a la llar d'organitzacions benèfiques locals, incloent un moble amb calaixos. I ara estan utilitzant una carpa més gran per fer front als nous estudiants."Amb sort, Akram obtindrà algunes caravanes per als nens en el futur", va dir el Jamal, que recentment va rebre una bona notícia sobre el seu propi futur. Poc després de parlar amb l'ACNUR, es va traslladar amb la família a Àustria, on la seva filla anirà a l'escola i rebrà formació integral.
    De tornada a Jordània, la seva iniciativa en la creació de l'escola en Kherbet Al-Souk continuarà beneficiant als nens i nenes refugiades sirians que romanen a Jordània". 
    Font: UNHCR News Story. Autor del reportatge: Haben Habteslasie Imatges: S. Baldwin

    diumenge, 2 de març del 2014

    4-11 de Març: Setmana de les Dones Refugiades

    Més de 45 milions de persones al món són víctimes de la persecució i de la vulneració dels seus drets més fonamentals, per les seves idees polítiques, pertànyer a una ètnia/nacionalitat determinada, professar la seva religió, per la seva orientació sexual o pel sol fet de ser dones. I més de la meitat de les persones refugiades i desplaçades del món són precisament dones i infants.

    En ple segle XXI, pràcticament a tots els països del món, les dones encara pateixen agressions contra la vida i la seva integritat. A l’hora, la discriminació i la desigualtat és present en la majoria de societats, tan avançades com empobrides.
    Odette, una congolesa refugiada, se despide de su mejor amiga,
    que decide retornar a R.D. Congo. ©UNHRC/H.Reichenberger
    I milers de dones arreu del món es veuen obligades a fugir del seu lloc d’origen a la recerca d'un entorn més segur, on reprendre i refer una vida normal per elles i pels seus fills.

    Valentes, resilients, compromeses, supervivents... el 8 de Març commemorem la lluita de moltes d’aquestes dones, ja siguin persones conegudes o heroïnes anònimes, per la defensa dels seus drets i contra les desigualtats, una lluita plena de reptes i desafiaments que ens concerneixen a totes i a tots, una lluita per la dignitat humana i la construcció d’un món en pau.

    Per sumar-nos al debat, us convidem a assistir als actes que hem organitzat des del Comitè Català de l'ACNUR en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona:


  • Exposició “Dones de Darfur: una altra mirada” amb fotografies de Francisco Magallón. Del 4 al 16 de març de 2014 a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona. (Avinguda Ramon i Cajal, 70).
  • Passi del documental “Msilale Wanawake: Dones de Kivu Sud caminant”Dijous, 6 de març de 2014 a les 19 h. a l’Antiga Audiència. Plaça del Pallol. Tarragona.
  • Diàleg “Dones refugiades: Coratge, Present i Nous Horitzons”Moderat per la professora i periodista amaziga El-Kaissa Ould-Braham, que conversarà amb Liliana Zoranovic, professora bosniana que va haver de fugir de la guerra en un comboi humanitari l'any 1994, y Katherine Garnica Marin, exiliada colombiana, experta en mediació intercultural i violència de gènere. Dimarts, 11 de març de 2014 a les 19 h, a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona.

  • Com vols commemorar el Dia Internacional de les Dones?

    dijous, 27 de febrer del 2014

    Aung San Suu Kyi, símbol de la llibertat a Birmània

    Aung San Suu Kyi, en 2011. Open Myanmar Photo Project
    Aquesta setmana hem recordat la història d'Aung San Suu Kyi, defensora dels drets humans i la llibertat a Birmània. Ha estat gràcies al Kumara, un refugiat d'aquest petit país asiàtic (actual Myanmar) on els ciutadans i ciutadanes han passat de la colonització britànica a una duríssima dictadura .
    En Kumara viu a Barcelona des de 2010 i forma part del nostre projecte Escoltem els Refugiats. Avui ha explicat la seva història a un grup de joves de l'IES Ventura Gassol de Badalona .
    Com en tants règims de control i restricció de la llibertat, a Birmània l'educació és una arma de desinformació. Ho ha transmès molt bé el Kumara: "els dirigents no volen que els nens i joves aprenguin; quan estudies, memoritzes, però no hi ha cap espai per la crítica".

    Monjo budista

    D'origen molt humil, Kumara va decidir ser monjo budista, però es va adonar que aquesta elit religiosa vivia allunyada dels problemes reals del carrer. Sense voler dedicar-se a la política, es va convertir així en un perseguit polític només per donar suport a organitzacions que defensaven el pensament crític al seu país. I ara, després dels canvis que ha experimentat Myanmar amb una tímida obertura a la democràcia el 2011, la seva esperança és que en les pròximes eleccions presidencials de 2015, la lideressa de l'oposició Suu Kyi arribi al poder i iniciï un autèntic canvi.
    L'Adriana, de l'ACNUR, presenta la xerrada 'Escoltem 
    els Refugiats', avui a Badalona.
    Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau 1991, és la més coneguda dels 700 presos de consciència que hi havia a Birmània en els anys 90. La seva lluita pacifista, inspirada per Gandhi i la fe budista, la va retenir 21 anys en arrest domiciliari. Defensa una segona independència (després de la descolonització) que permeti la convivència entre les nombroses ètnies del seu país. 

    Gràcies al Kumara per recordar a la Suu Kyi i explicar com es viu en primera persona l'absència de llibertat i l'inici d'una nova vida.