dimecres, 7 de maig del 2014

Anima't a participar amb els més petits de la casa!! Ampliem el plaç d'admisió de propostes fins al dia 25

Ja estem a la recta final del nostre concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' i us recordem que podeu consultar les bases en aquest enllaç.





Sabem que sou creatius i creatives, perquè així ho hem comprovat en els tallers que hem impartit a les escoles de Barcelona, però tot i així us deixem alguns enllaços de referència i bones pràctiques per si voleu fer una ullada abans d'agafar la vostra càmera o escriure els vostres texts:


  • El bloc Encenent la imaginació s'ha sumat al concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' perquè els nens i nenes s'apropin a la realitat de les persones refugiades i participin en el concurs amb un vídeo, una fotografia o una carta a Malala. Han llegit el conte de Brisa, han visitat el refugi antiaeri de Girona i han llegit un fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins"... No deixeu de llegir l'entrada, plena de bones idees. Moltes gràcies Ángela!

  • Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge? El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat. I el resultat són aquests retrats
    Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto!

  • Coneix la història de Malala. Ella és un exemple de valentia al defensar al seu bloc, i ara a través de tot el món, el dret de les nenes a rebre una educació de qualitat. Malala és una icona per a tots els nens i nenes, educadors i persones que treballen per la justícia i la igualtat. Aquí tens la seva història. Si li escrius una carta formaràs part d'ella.

  • Canviem el guió! Envia'ns les teves imatges, cartes o vídeos abans del 25 de maig a educacio@eacnur.org

    dimarts, 6 de maig del 2014

    #el més important

    "La Brisa i la seva família ha hagut de fugir. No han pogut agafar gairebé res del que tenien a casa. La Brisa s'ha emportat un fulard de color taronja, de seda suau, que l'abriga i protegeix, i també una capsa de colors i un petit quadern de fulls blancs, per estrenar. Li agrada tant dibuixar que ha pensat que l'ajudaria a suportar aquelles pors. En Lleó s'ha emportat la seva estimada gorra vermella, aquella que li va regalar el pare abans de marxar. Però la Menta no s'ha pogut endur el seu ametller florit. Mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall ha decidit endur-se unes quantes flors d'ametller embolicades en un mocador i unes ametlles que tenia en un pot, a la cuina, i que es guarda a la butxaca. Tant que se l'estima, ella, el seu ametller! Qui l'abraçarà ara?"

    Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge?  Arreu del món hi ha milers de nens i nenes que han hagut de fugir i només han pogut emportar-se una sola cosa amb ell.

    El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat, al igual que la Brisa amb el seu fulard i la caixa de colors.

    Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto! Envia-la junt amb una breu descripció i participa en el concurs "Jo em dic Brisa, i tu" a la categoria individual de fotografia. 


    Podràs guanyar una càmera fotogràfica!


    La Maria té 10 anys i va haver de fugir del seu poble, Makaja a Sudan. Per la Maria el més important era endur-se'n un contenidor d'aigua.


    En Ahmed té 10 anys i és de Sudan. Vivia a un poble anomenat Taga quan va fugir. El més important per en Ahmed  és el seu mico Kako, el seu millor amic.









    Ella és la Tamara i té 20 anys. La Tamara és de Siria però ara viu a un camp de refugiats de Turquia. Quan va buscar refugi, ella va emportar-se el seu diploma de la escola per així poder seguir estudiant.











    La Leila, de 9 anys, viu amb la seva família a un camp de refugiats a Iraq. L'objecte més important per la Leila són uns pantalons, perquè amb ells no passa fred per les nits i durant l'hivern.