dimarts, 6 de maig del 2014

#el més important

"La Brisa i la seva família ha hagut de fugir. No han pogut agafar gairebé res del que tenien a casa. La Brisa s'ha emportat un fulard de color taronja, de seda suau, que l'abriga i protegeix, i també una capsa de colors i un petit quadern de fulls blancs, per estrenar. Li agrada tant dibuixar que ha pensat que l'ajudaria a suportar aquelles pors. En Lleó s'ha emportat la seva estimada gorra vermella, aquella que li va regalar el pare abans de marxar. Però la Menta no s'ha pogut endur el seu ametller florit. Mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall ha decidit endur-se unes quantes flors d'ametller embolicades en un mocador i unes ametlles que tenia en un pot, a la cuina, i que es guarda a la butxaca. Tant que se l'estima, ella, el seu ametller! Qui l'abraçarà ara?"

Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge?  Arreu del món hi ha milers de nens i nenes que han hagut de fugir i només han pogut emportar-se una sola cosa amb ell.

El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat, al igual que la Brisa amb el seu fulard i la caixa de colors.

Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto! Envia-la junt amb una breu descripció i participa en el concurs "Jo em dic Brisa, i tu" a la categoria individual de fotografia. 


Podràs guanyar una càmera fotogràfica!


La Maria té 10 anys i va haver de fugir del seu poble, Makaja a Sudan. Per la Maria el més important era endur-se'n un contenidor d'aigua.


En Ahmed té 10 anys i és de Sudan. Vivia a un poble anomenat Taga quan va fugir. El més important per en Ahmed  és el seu mico Kako, el seu millor amic.









Ella és la Tamara i té 20 anys. La Tamara és de Siria però ara viu a un camp de refugiats de Turquia. Quan va buscar refugi, ella va emportar-se el seu diploma de la escola per així poder seguir estudiant.











La Leila, de 9 anys, viu amb la seva família a un camp de refugiats a Iraq. L'objecte més important per la Leila són uns pantalons, perquè amb ells no passa fred per les nits i durant l'hivern.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada